.jpg)
Disc: Els millors professors europeus.
2008
El primer àlbum de Manel ha aportat una saludable alenada al panorama de la música moderna catalana pel seu frescor, per la immediatesa de les seves cançons i per un plantejament musical de gran inteligència.
Hola!
ResponEliminaAquesta cançó em sembla molt bé, la melodia no está malament, sembla una cançó de llit i está bé, però la lletra m'agrada bastant, diu coses molt boniques i fa veure que petits detalls com estar en un lloc fent qualsevol tonteria en un moment precís potser ara es una bestiesa, però en aquesta cançó es veu que no, que els petits detalls són molt importants, sobretot per els qui els viu.
Semblará una tonteria però jo penso a vegades, per exemple, toco una peret de fa 1.232 anys i penso: Aquetsa paret l'ha tocat algú d'aquella època que ara está mort/a, una persona que vivia en aquell any, i em fa molta il·lusió, m'agradaria tornar al passat per estar allà.
La lletra explica que el que nosaltres veiem ara com una cosa fascinant per a ells allò era una cosa normal, i el noi s'adona de l'importància d'aquells fets.
Bé, ho deixo ja, que sinó marxo del tema!
Adéu!
Estefanía Cruz
Hola,
ResponEliminabé, he de ser sincera respecte a la cançó, i puc dir que no m'ha agradat gaire com a cançó en sí, però la lletra és ben bonica i dóna de què pensar.
Et fica en un context històric romà i et sents com si fóssis un habitant de la ciutat, normal i corrent, però amb les nocions d'aquest temps. És a dir, tu saps que les restes romanes són antigues i importants i tens informació sobre aquest vell món, pero a la cançó sembla com si tots aquests coneixements fóssin sobre tu mateix. Potser una de les restes que podríes trobar en un museu és un plat on els romans ficaven el raïm i se'l menjaven tranquil·lament.
Jo ara em fico a pensar que potser dins d'un munt d'anys, les meves arracades podríen estar en un museu exposades i els professors o els historiadors descobriríen que tenien una mena de significat social que em diferencia de altres "tribus urbanes", per dir-ho d'alguna manera.
És una cosa tan simple per als romans que ja són morts i una cosa tan extraordinària per nosaltres ara, que és bonic pensar-ho.
Alexandra de Sousa
hola a tothom!
ResponElimina"Roma" hem sembla una cançó amb una lletra molt completa. La melodia no es que ho sigui tot, però la lletra aporta un gran significat, una realitat que potser molts de nosaltres no ens hem parat a pensar mai. Que les restes del passat han tingut una vida fa molts anys, que anys enrere van significar molt per a altres éssers humans.
A la cançó veiem reflectida la imatge d'aquests avantpassats, com si ens observessin.
Com pot ser que un objecte tan simple com pot ser un rellotge, pugui significar tant al cap de milions d’anys?
Ángel Huete
Fa temps vaig escoltar aquesta canço i recordo q em va portar moltes sensacions i preguntes..
ResponEliminacom ara preguntar-me coses sobre antics objectes... qui els aurà tocat?quina història porten darrere?
qui aurà viscut a Romà? algú s'havia plantejat nostra actualitat? algún romà s'ha apropat a imaginar-se aquest futur q nosaltres estem vivint?... sempre quedarà el dupte però prefereixo pensar q si